Els estudiants, ultra estudiar, han d’esdevenir activistes d’allò que suposa la revitalització de la nostra cultura i l’elevació social i política del País.
J.V. Foix, President d'Honor
L'actual Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) fou fundada la primavera de 1932 a Barcelona. De tall catalanista i inspirada en l'esperit de Palestra, l'organització estudiantil tenia la intenció de ser la casa gran del nacionalisme. En un primer moment, els patriotes s'agruparen sota la FUEC, atès que la Federación Universitaria Escolar era l'única entitat legalment autoritzada de l'època. Després d'esforços titànics, es va produir l'escissió que possibilitaria el naixement de la FNEC, amb Joaquim Granados i Antoni Amorós al capdavant.
D'ençà de la seva creació, la FNEC va tenir l'ambició meridiana de catalanitzar la Universitat i fer-ne una eina al servei del país. És per aquest motiu que una de les primeres empreses va consistir a preparar el III Congrés Universitari Català. En aquest sentit, la FNEC propugnava l'ideal de l'anomenada Gran Catalunya, una gran pàtria entesa com a conjunt dels Països Catalans, els territoris de parla catalana. Així doncs, ben aviat es va començar a apostar per l'occitanisme i a establir vincles amb estudiants de Montpeller i de Tolosa. A més a més, es van posar en contacte amb organitzacions germanes de les Illes i el País Valencià. Amb tot, l'horitzó que anhelaven era la creació de la Confederació d'Estudiants de Llengua Catalana.
Era un moment d’esperança, però, poc després, la victòria de les dretes (la CEDA) i els Fets d’octubre truncaren un procés que es preveia imparable. En aquest context, detingueren el Patronat, amb en Pompeu Fabra al capdavant, i després dissolgueren la FNEC. Arran d'aquesta primera il·legalització, com que no podien estar presents en l’àmbit universitari, crearen el Bloc Escolar Nacionalista (BEN). Aquesta organització serví per protegir els dirigents de la FNEC dels atacs falangistes. Anecdòticament, cal destacar que, després d'una de les conferències dutes a terme per Pompeu Fabra, els estudiants militants del BEN pujaren per les Rambles tot cridant “Visca la República Catalana” i cantant els Segadors. Una càrrega policial els volgué dissoldre, però ells continuaren caminant.
Poc després la FNEC es refundà i la primera tasca que hagué d’assumir fou la defensa de la Universitat dels atacs dels feixistes amb l’aquiescència dels cossos de policia. Hi hagué diversos episodis de batlles campals amb barres, claus angleses i algun tret al bar de la Universitat, però aconseguiren aturar-los. Cal recordar que la FNEC participà activament en el Ir Congrés Mundial Contra el Feixisme.
Després d’anys treballant per la catalanització de la Universitat i per la unitat dels estudiants universitaris de tot el País, la FNEC va haver d’ampiar les seves tasques habituals i es va haver de posar a disposició de la República i del Govern de la Generalitat i, davant del cop d'Estat feixista, ja des del primer dia, es va posar a treballar per guanyar una guerra de final prou conegut i tràgic per a tota entitat democràtica i catalanista.
En aquells temps difícils, l’organització va assumir la tasca de fer de pont entre els estudiants més legalistes i els pro revolucionaris, una posició que va requerir molts consensos i suposà un desgast per a l'entitat, a banda del cost humà que se saldà la guerra. L’organització hi envià els millors homes de tota una generació. De fet, els primers oficials que sortiren de l’Escola Militar foren de la FNEC, que hi envià 40 estudiants. Alguns tingueren molta rellevància, com ara la del Comandant Leandre Pons, els capitans Francesc Millet i Roger Rodes, els tinents Sala, Sol, Bujons i d’altres. Lluitaren per Catalunya, atès que eren enviats a la guerra per ordre del Conseller de Guerra del Govern de la Generalitat. Molts caigueren morts en combat. La FNEC també s’ocupà d’altres activitats com ara les columnes sanitàries de suport a la columna d’Estat Català. A més, també es van organitzar tallers de confecció de roba militar i colònies per a nens refugiats.
La refundació de la FNEC es produeix el 1985. Un cop aprovada la llei que permet la creació d’associacions d’estudiants, neix la idea de legalitzar la FNEC, el sindicat d’estudiants històric. Es crea una gestora formada per Antoni Gelonch, Joaquim Triadú i Jaume Pedrós que prepara el Congrés constituent de l’any següent. Paral·lelament, es forma un nucli bàsic d’estudiants que permet l’actuació de la FNEC a les universitats catalanes amb garanties d’èxit. El Congrés constituent té lloc dissabte 18 de gener de 1986, al Saló d’Actes de la Facultat d’Arquitectura de la UPC. A l’acte assisteixen diverses personalitats del món polític i cultural català. El nou manifest fundacional promulgava els següents principis:
La primera Coordinadora Nacional de la FNEC fou integrada per Joaquim Forn com a president, Vicenç Pedret com a secretari general i Carmel Mòdol com a secretari d’organització (substituït per Joan Vives l’octubre de 1986), entre d’altres. De seguida s'iniciaren les activitats a les facultats i, especialment, en els òrgans de representació estudiantil.
Actualment, la FNEC és un dels sindicats estudiantils majoritaris al Principat, amb Nuclis presents a diverses universitats del país. Avui dia ens centrem a combatre l'emergència lingüística endèmica a les universitats catalanes, vetllar pels drets dels estudiants i promoure la nostra cultura. Els membres de la FNEC pensem que, malgrat la recuperació d’institucions democràtiques després de la dictadura franquista, Catalunya continua estant en una situació delicada i perillosa per a la supervivència de la seva identitat nacional. Agressions que ha patit el sistema educatiu català com són la LOMCE i la LOMQE, la Llei de Qualitat o el Districte Únic demostren que continuem sent vulnerables a decisions que es prenen fora del nostre país. És per aquesta raó que la tasca i vigència de la FNEC encara és ben necessària i no renunciarem a l'objectiu de la independència.
