Tenint en compte el comunicat de la direcció de la Universitat Pompeu Fabra del dia 5 de febrer, el nucli de la FNEC a la UPF volem expressar la nostra visió positiva vers el treball d’intentar tornar, progressivament, a la normalitat tot iniciant el règim de classes semipresencials per a l’alumnat de primer a partir del dia 15 de febrer.
Tanmateix, considerem que malgrat que és una bona iniciativa, ara no és el millor moment per implementar-la perquè, tal com veiem dia rere dia, la situació epidemiològica segueix sent greu. A l’octubre la nostra universitat va decidir iniciar el curs amb el règim semipresencial, però just poques setmanes després de començar, a mesura que les dades empitjoraven, es van haver d’adaptar tots els recursos didàctics per a la docència en línia i fins i tot els sistemes d’avaluació, fet que va afectar negativament el correcte seguiment de les assignatures.
Per això exigim que s’estableixin una sèrie de mesures i protocols clars per a una docència semipresencial segura i estable:
Creiem que cal tornar a la normalitat com més aviat millor, però en vista de l’evolució de la situació actual, exigim garanties per un retorn que no comprometi la salut de la comunitat universitària i llurs famílies, i alhora asseguri una docència de qualitat per assegurar el progrés acadèmic de tothom.
6 de febrer del 2021, nucli de la FNEC de la UPF
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
