S’apropa la Diada i, com cada any, des de la FNEC pensem en el passat, present i futur de la nostra Nació. Nosaltres som la generació que ha crescut amb les grans manifestacions de l’11 de setembre, i que recorda com sempre s’arribava a aquestes dates amb la il·lusió per la proximitat d’un esdeveniment “històric” que ens posaria a les portes de la independència.
Lluny d’assolir l’objectiu desitjat, el principal llegat del procés ha estat deixar la política catalana completament estèril i dependent de Madrid. En aquest context, és més que comprensible que el desencís hagi empès a la major part del jovent català cap a la desmobilització. Mai una generació havia crescut, també políticament i intel·lectualment, amb unes expectatives tan altes que s’han vist frustrades d’una manera tan significativa.
No podem oblidar tampoc que aquesta serà la primera Diada amb una Generalitat encapçalada per Salvador Illa, un espanyolista partidari del 155. La seva investidura de just fa un mes, facilitada per un partit de tradició independentista, és la culminació d’una política de rendició i renúncia protagonitzada pels grans partits del Procés. Una política que ens ha fet retrocedir com a nació i fer perdre força al catalanisme, en un context en què els nostres principals elements identitaris, començant pel principal, la llengua, es troben en clar procés de minorització.
Si la llengua, la cultura i les tradicions de la nostra terra desapareixen, també desapareix la nació. És important ser conscients d’aquesta realitat i, sobretot, tenir clar, que després de segles de persecució i intents de genocidi cultural, no podem ser nosaltres, la nostra generació, la que indirectament o per omissió de responsabilitat permetem que nosaltres o els nostres fills siguem els últims catalans, entenent ser català com quelcom que va més enllà d’un fet administratiu.
És per aquest motiu que la desmobilització juvenil no pot ser una opció vàlida. El que està en joc és massa valuós per viure-hi al marge. Justament perquè ens hem trobat una herència política i cultural deplorable, tenim la responsabilitat de reconstruir la nació i avançar cap a la nostra plena llibertat.
Que aquesta Diada serveixi per recordar els herois que ara fa tres-cents deu anys van donar la seva vida per preservar els nostres drets i llibertat nacionals, sense claudicar en cap moment en la seva lluita ni caure en falses promeses. La FNEC, com a joves nacionalistes que som, militem per Catalunya i ens sentim hereus del camí traçat pels catalans que el 1714 lluitaren per la nostra nació.
En aquests moments, la lluita per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra llibertat és crucial. És per això que, tot i els noranta-dos anys d’història, la missió de la nostra federació no només s’esvaeix sinó que esdevé més vigent que mai. Per això convidem a tots els estudiants que s’estimen el país a unir-se a aquesta lluita compartida de tots els catalans.
Coordinadora Nacional
Barcelona, 11 de setembre de 2024
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
