La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya es persona en el procediment de la sentència sobre el 25% de castellà a les escoles de Catalunya. Ens personem en qualitat de representants dels estudiants, els principals afectats per la sentència i la seva execució forçosa.
Ens sumem al front judicial comú de les entitats en defensa de la llengua catalana, d'acord amb els nostres valors fundacionals de protecció i promoció del català a l'educació i la nostra lluita de dècades per defensar els drets dels estudiants del nostre país.
Tanmateix, l'acció legal per part de la FNEC i d'altres entitats per la llengua no ha de treure el focus de la responsabilitat del Govern i del Parlament, representants dels ciutadans de Catalunya i que com a tals han de vetllar per l'aplicació veritable de la immersió lingüística, un consens de país amb ampli suport popular i polític.
La interlocutòria que exigeix la execució forçosa de la sentència, a més a més, planteja un gran problema als estudiants de totes les edats d’aquest país, ja que exigeix canviar la llengua de docència de les assignatures a menys d’un mes de acabar el curs escolar a tots els centres, afectant de forma severa l’aprenentatge i la qualitat de la nostra educació.
Cridem a la resta de sindicats i entitats juvenils, així com a la resta dels estudiants d'instituts, escoles i Universitats a prendre consciència del moment greu que viu la llengua catalana, els nostres drets i la nostra nació: organitzem-nos i lluitem! La FNEC és la casa de tots els estudiants que a partir del reconeixement de Catalunya com a Nació volen fer xarxa i treballar per la defensa del català i per un sistema educatiu a l’alçada del que el país mereix.
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
