Darrerament, l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) ha enviat correus electrònics adreçats als estudiants en català i castellà, tot deixant de banda l’anglès, en el context d’emergència lingüística en què ens trobem. Mentrestant, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a les xarxes, assegura que el català és “llengua oficial pròpia i vehicle d’expressió normal” i l’anglès, “llengua internacional”, quan ni tan sols l’utilitza per a comunicar-se amb la comunitat universitària.
Davant aquests fets, volem denunciar la manca de compromís amb la llengua catalana per part de l'ETSETB i la subdirectora de Planificació d’Estudis i Qualitat, Alba Pagès, ara candidata a la direcció de l’Escola. La FNEC insta als òrgans competents a fer ús exclusiu del català en les comunicacions internes, tal com va aprovar el Claustre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el curs passat, a proposta del nucli de la FNEC a la UPF, i que volem estendre a la resta d'universitats del país.
També reclamem que la UPC estableixi uns criteris efectius en matèria d’ordenació lingüística: només així podrem blindar el català i assegurar que totes les Escoles en fan un ús responsable i coherent.
En darrer lloc, animem a tots els estudiants a denunciar qualsevol vulneració lingüística i qualsevol situació que posi en perill la llengua catalana. A la universitat, en català!
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
