Les eleccions d’ahir van ser un exemple, igual que les darreres eleccions municipals, de la desmobilització de l’independentisme i del catalanisme polític. L’abandonament dels partits processistes als seus votants i la renúncia no només a la independència, sinó a la defensa del nostre poble i la manca d’un projecte nacional en són les principals causes.
Hem vist com l’apropament al discurs del PSOE i de l’esquerra espanyola, lluny d’acostar aquesta última a les posicions més catalanistes, ha legitimat el discurs espanyolista “moderat”. D’aquesta manera, molts catalans que van votar l’1 d’octubre han acabat votant el partit que ens estomacava i ens ficava a la presó el 2017.
Avui dia, la governabilitat a l’Estat espanyol encara és una incògnita, però els resultats demostren que els partits catalans novament hi tenen la clau, una oportunitat per fer valdre els seus vots pels interessos de Catalunya i seguir una estratègia valenta i desacomplexada. Malauradament, som poc optimistes que això passi, tenint en compte l’estratègia política durant l’anterior legislatura. Ara, més que mai, hem de tenir clar que el camí que emprengui Catalunya només el podem decidir nosaltres, i no Madrid.
La FNEC serà l’eina més útil per combatre els embats que vindran durant els pròxims mesos i, des de les universitats, serem el pal de paller d’un nacionalisme català que, a més de plantar cara a les amenaces que es plantegin a curt termini, també defensarem i treballarem, a diferència del processisme, per a potenciar el català, la cultura i l’alliberament nacional del país a tots els nivells.
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
