Les eleccions d’ahir van ser un exemple, igual que les darreres eleccions municipals, de la desmobilització de l’independentisme i del catalanisme polític. L’abandonament dels partits processistes als seus votants i la renúncia no només a la independència, sinó a la defensa del nostre poble i la manca d’un projecte nacional en són les principals causes.

Hem vist com l’apropament al discurs del PSOE i de l’esquerra espanyola, lluny d’acostar aquesta última a les posicions més catalanistes, ha legitimat el discurs espanyolista “moderat”. D’aquesta manera, molts catalans que van votar l’1 d’octubre han acabat votant el partit que ens estomacava i ens ficava a la presó el 2017. 

Avui dia, la governabilitat a l’Estat espanyol encara és una incògnita, però els resultats demostren que els partits catalans novament hi tenen la clau, una oportunitat per fer valdre els seus vots pels interessos de Catalunya i seguir una estratègia valenta i desacomplexada. Malauradament, som poc optimistes que això passi, tenint en compte l’estratègia política durant l’anterior legislatura. Ara, més que mai, hem de tenir clar que el camí que emprengui Catalunya només el podem decidir nosaltres, i no Madrid.

La FNEC serà l’eina més útil per combatre els embats que vindran durant els pròxims mesos i, des de les universitats, serem el pal de paller d’un nacionalisme català que, a més de plantar cara a les amenaces que es plantegin a curt termini, també defensarem i treballarem, a diferència del processisme, per a potenciar el català, la cultura i l’alliberament nacional del país a tots els nivells.