La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) ha restat amatent durant els darrers mesos a l’evolució de l’avantprojecte de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) presentat a finals d’aquest mes d’agost a Madrid de la mà del Ministre d’Universitats Manuel Castells.
Segons l’exposició de motius del text legal la voluntat d’aquest avantprojecte és crear un nou marc jurídic universitari ex novo i fer de les universitats un espai de coneixement global on tot el conjunt de la comunitat universitària pugui conviure en un entorn de llibertat que afavoreixi el desenvolupament de l’esperit crític.
Tot i les idees de l’exposició de motius que mostren una cara amable de l’avantprojecte dins l’articulat, que destaca per la seva buidor de contingut, s'amaguen diversos elements que ens preocupen com a estudiants universitaris catalans.
La LOSU suposa un risc per la representativitat dels estudiants dins els òrgans de govern de les universitats i la seva influència sobre la presa de les principals decisions, eliminant la representació estudiantil als Consells Socials i reduint el nombre de representants dels estudiants als Claustres. Els alumnes som un element indestriable de l’educació universitària i sense nosaltres no hi ha universitats.
Un dels objectius de la llei és l’increment de la investigació dins les universitats equiparant-la en importància a la docència, posant en perill la qualitat docent dins l’ensenyament universitari per la poca voluntat de millora dels recursos de la docència. Paradoxalment la mateixa llei fa que els docents hagin de marxar obligatòriament a l’estranger durant un
període de temps generant una fuita de talent acadèmic. De fet aquesta fuita es veu agreujada per la voluntat de l’avantprojecte de captar talent internacional apostant per unes escasses estratègies per evitar-la.
En clau nacional l'avantprojecte també presenta diversos problemes donat el seu biaix centralista . La llei fa esment de les diverses llengües oficials a l’Estat Espanyol, una de les quals és el català, però en cap moment no parla de la defensa del seu ús a les aules ni la seva promoció en la vida universitària, mentre que sí que especifica que un dels objectius de les universitats ha de ser el foment de l’ús de les llengües estrangeres.
La Federació no pot acceptar que d’una proposta d’un nou marc jurídic per l’educació universitària se’n derivi una tendència centralista tan forta i que aquesta es faci d’esquenes a l’alumnat atacant i reduint la seva influència.
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
